"És un tòpic en ús dels poetes elegíacs i derrotistes, de dir que mai no ens adonem del valor d'una cosa fins que l'hem perdut. Que mai no ens sembla tan bella l'estimada com quan en som lluny. Que l'amor a la Pàtria s'abranda, sobretot, a l'exili. És un tòpic..., però almenys per la meva part, durant un petit exili voluntari que estic consumant, sento afirmar-se els meus sentiments vers la meva petita pàtria: Lleida. Camino, mentalment, pels carrers i les places de la vella ciutat, i m'adono de coses que abans, quan hi era m'havien passat per alt (...)".
MÀRIUS TORRES -CENTENARI
dimecres
Publicat per JM a 8:20
Etiquetes de comentaris: literatura catalana
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada